A la sala, els monitors ens diuen
que tornem a les habitacions.
Que ho posem tot a la motxilla
que ens n'anem d'excursió.

Uoh no, no hi vull anar pas
Perquè no m'agrada caminar
Si no podré, ni!, seguir el seu pas
I el camí segur serà molt llarg.
Uoh no, què puc fer
Fingir potser, que em trobo malament
Ja ho sé, fugiré
I que no em trobin de moment.

Ohhh oh oh ohhh, oh oh OHHH!

Els monitors em miren:
-Però què fas, així no hi aniràs pas!
-Sí 'bien', això és el que volia...
-Va espavila! No em facis enfadar!

Per què! si em trobo malament.
No seria gaire prudent
Obligar-m'hi a anar, fer-me cansar,
I al final acabar per vomitar.
Per què, si no ho vull fer
Que no veus que no m'agrada gens.
I escolta'm bé:
Sóc lipotímic!

Sí ja són aquí
Són els llacs de la Múnia, els llacs més bonics
que he vist, ja som aquí!
A Pineta, a la casa... al tercer pis!
Ja són aquí,
Són els llacs de la Múnia, els llacs més bonics
que he vist, ja som aquí!
A Pineta, a Pineta...

A la sala, els monitors ens diuen:
Com ha anat? Esteu tots molt cansats?
Que potser voleu una vetllada de relax?
Estireu-vos separats.

Oh sí, quant m'he cansat
Però tan de bo pogués tornar a ser allà.
Oh sí, què bé que ens ho hem passat
Però tan de bo pogués tornar a ser als llacs...

Ohhh oh oh ohhh, oh oh OHHH!